Divendres 15 març 2019

Veig arribar el tren a tota velocitat

Tanco els ulls i inspiro fort

Temo que quan em passi pel costat

Em farà volar ben lluny.

M’arrapo a la farola,

El pànic em fa tremolar,

Però en acabar de passar

M’adono que no m’he mogut de lloc,

Només em volen els cabells,

L’escalfor del sol m’amara de nou,

Mentre s’allunya l’ombra ventosa

I el tren es perd fins ser un punt

Enmig dues línies paral·leles

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.