Dijous 21 de març 2019

No, no és el buit el que queda,

Sinó racons plens d’enyorança,

De sons muts, de visions cegues

D’esperes sense retrobada

De plors sense consol

De crits que no se senten

De carícies que no es fan.

No, no és el buit el que queda

Sinó un batibull de sentiments

De rialles que quedaran per fer

De paraules que no es diran

De dol no compartit

De tantes coses que no es faran

No, no és el buit que ha quedat

Sinó un gran espai ple de tristesa

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.