Arxiu mensual: Maig de 2006

Ara cal educar

Jo sóc de Valls però no m’hi estic, la feina que faig me’n va apartar. Sí, sí, apartar, perquè jo sóc molt de Valls. Abans la feina que feia m’agradava molt, ensenyava, ara en canvi no sé que faig, suposo … Continua llegint

Comentaris tancats a Ara cal educar

Des del banc

Et vaig esperar, malgrat la meva espera era sense fi, mentre deixava la vista perduda entre el vaivé de les onades. Del banc estant, mesclada amb l’aigua, vaig filtrar-me entre els grans de sorra Podria haver-te esperat hores, anys… fins … Continua llegint

Comentaris tancats a Des del banc

Missatge a un col·lega

Aquesta va dirigida a un company de misèries, perquè la seva por és la meva por, i el seu dolor també és el meu.   Quan la vida se’ns fa gebre, quan només ens resignem en observar les busques del … Continua llegint

Comentaris tancats a Missatge a un col·lega

No res

Obriré la porta del no res i fugiré tant lluny com pugui. Que el dolor no trobi res, ni llàgrimes, ni rostres desballestats. Caminaré per sobre l'aigua ingràvida, inexistent cap a la foscor de la jungla. L'enganyaré, l'esquivaré, seré un … Continua llegint

Comentaris tancats a No res

Nit

És a la nit quan sento que el teu amor és més fràgil i m’encadena a tu quan t’abraço amb la meva imaginació. Confonc la carícia dels llençols amb el tacte càlid de la punta dels teus dits, les meves … Continua llegint

Comentaris tancats a Nit

tot jugant

Tot jugant et mossego l’orella i tu tot jugant em pessigues la galta, les cames entrelligades reclamen el recer tebi de les parts enardides. Jo recorro, com en un passeig, les teves natges i tu amb la llenca escombres el … Continua llegint

Comentaris tancats a tot jugant

aigua

Mentre l’aigua brolla per l’ullal i s’escorre deixant xaragalls inesborrables, m’amago a la borda i deixo que la palla em cobreixi fins que em roba l’alè i em tragina fins el bell mig del planisferi. Pletòrica de llum no deixo … Continua llegint

Comentaris tancats a aigua

El meu carrer

Al meu carrer abans estava ple de gent que anava i venia, de gent que hi treballava, de gent que hi vivia, de gent que reia, plorava i lluitava per viure. D’això fa ja fa temps, ara el meu carrer … Continua llegint

Comentaris tancats a El meu carrer

Vaja un dia!

La vida de pagesa és una mica dura, però sempre és millor que les feines domèstiques. Aquest cap de setmana he quedat rebentada, més que rebentada! traginant d’aquí cap allà branques d’olivera. Les parts més fines, resseques com estaven, en … Continua llegint

Comentaris tancats a Vaja un dia!

18 de juny de 87

Que estranya és la nit avui, una claror fosca traspassa el corredor estret fins la porta de la soledat. No n’he sabut trobar res més que això, soledat. Però ara hi aniré, la travessaré i esperaré, restaré per sempre en … Continua llegint

Comentaris tancats a 18 de juny de 87